CREAR

RESUM DE LES IDEES PRINCIPAL DEL TEMA

La societat de la informació, en la qual vivim actualment, requereix de ciutadans alfabetitzats digitalment. L’educació no queda al marge d’aquesta formació, tot el contrari, el seu paper serà fonamental per contribuir a aquesta alfabetització. No obstant, hem de tenir clar que la tecnologia, no obstant la seva funció educativa a nivell metodològic,  per si sola no “ensenya”, sinó que requereix d’uns/es mestres que acompanyin als nens i nenes en els seu ús adequat i saludable.

 

Les noves tecnologies introdueixen dos conceptes interessant per a l’educació, l’aprenentatge en xarxa i el coneixement compartit. Gran part de l’aprenentatge que es realitza a l’aula es fonamenta en el treball cooperatiu, de manera que, l’ús de les noves tecnologies serà un potenciador i multiplicador del mateix. Així, alguns dels objectius d’aquesta construcció de coneixement en xarxa seran: l’intercanvi d’experiències; treballar en col·laboració; oferir suport i ajuda davant dels dubtes; i cercar recursos i materials educatius.

Les activitats desenvolupades a la xarxa es fan mitjançant l’anomenada Identitat Digital, és a dir, tot el contingut i informació que generem a internet, forma part de la nostra identitat digital. A nivell educatiu, tant el centre, com els mestres i els alumnes poden construir-la. Forma part de l’alfabetització digital fer un bon ús de la mateixa. Així, com a mestres, hem d’acompanyar als nens i nenes en aquest procés, perquè siguin capaços de prendre consciència, crear i gestionar la seva identitat digital, és a dir, que sàpiguen fer un bon ús de la seva visibilitat i reputació a la xarxa, així com de la seva privacitat. Algunes eines que permeten treballar aquest aspecte són: els blogs, les eines de google, les web socials, els portals específics de reputació, els buscadors de persones, les metaxarxes, entre altres.

UNA ESCOLA INCLUSIA PER A TOTHOM

L’escola es troba, actualment, en un moment de transformació cap a una inclusió real i de qualitat de tota la diversitat present en la nostra societat. Aquesta transformació es fonamenta en la superació d’una sèrie de barreres que, durant molt temps, han dificultat l’assoliment d’una igualtat d’oportunitats per a tots i totes. Segons Echeita (2004), una de les principals limitacions a superar ha estat un canvi de perspectiva des de la idea de deficiència, centrada en les dificultats de les persones amb necessitats educatives especials com a base del problema, cap a una visió més social, fonamentada en la idea que l’entorn i les persones que formem part d’aquest som responsables d’aconseguir una educació i societat que sigui capaç de donar resposta a les necessitats de tots els infants, valorant i potenciant les seves habilitats i capacitats i oferint-los els recursos necessaris per superar aquells aspectes, en els quals tenen més dificultats.

Aquesta naturalesa més social de l’educació implica una sèrie de canvis en el sistema educatiu que es concreten en les pràctiques educatives del dia a dia de l’escola. Així, és important que els centres educatius no es limitin a la transmissió de coneixements teòrics, sinó que s’entengui la formació del nen o nena  des de la seva globalitat, potenciant el desenvolupament integral de la persona (nivell cognitiu, psicològic, emocional, físic i social (Echeita, 2004; Gómez-Zepeda, Díaz, Castelló i Mateu, 2017).  Un altre punt important per fomentar la inclusió de tota la diversitat és la figura del mestre/a. Davant de certes situacions educatives, molts mestres experimenten uns sentiments de bloqueig i incerteses que els porten a adoptar una actitud passiva i conservadora davant de les mateixes, així com a utilitzar metodologies tradicionals, poc innovadores i flexibles que dificulten d’una autèntica inclusió Echeita, 2004). Per superar aquesta barrera, es proposa la creació al voltant de les escoles i l’equip educatiu una xarxa de recolzament, confiança i seguretat, com és el cas del projecte de Comunitats d’Aprenentge  y la figura del Mestre de Recolzament i Atenció a la Diversitat (Echeita, 2007; Gómez-Zepeda, Díaz, Castelló i Mateu, 2017). D’aquesta manera, es produeix un canvi de visió del recolzament pedagògic, que es centrarà en dues dimensions: la primera, dirigida a superar les barreres que limiten la participació i aprenentatge dels infants més vulnerables; la segona, fonamentada en accelerar els aprenentatges d’aquest alumnat, prioritzant els aprenentatges més rellevants, tot sempre des d’una atenció dintre de l’aula ordinària, amb interacció amb la resta de nens i nenes del grup i potenciant les capacitats i habilitats dels infants (Gómez-Zepeda, Díaz, Castelló i Mateu, 2017).

Per tal d’aconseguir aquestes dimensions la figura del Mestre/a de Recolzament i d’Atenció a la Diversitat (MAAD) és fonamental. Segons Gómez-Zepeda, Díaz, Castelló i Mateu (2017), les funcions d’aquesta figura seran les següents:

1. Generació d’una xarxa de recolzament educatiu, la qual permet gestionar els màxims recursos necessaris. Els agents que intervenen en la mateixa són els/les mestres tutors/es, la MAAD, la resta d’equip docent, els serveis externs, les famílies i els voluntaris. Per a la seva gestió són necessàries dues reunions (Parlem dels nens i les Comissions d’Atenció a la Diversitat). Durant la primera, es tracten les necessitats i estratègies d’actuació més rellevants per aquells nens i nenes més vulnerables, així com es fa un seguiment i avaluació de les mateixes.
    
   En relació a la coordinació amb els Serveix externs, la MAAD i la Direcció del centre són els responsables de contactar amb aquests, amb l’objectiu de buscar i establir pautes d’actuació que garanteixi l’èxit i inclusió escolar.  Així mateix, és important el contacte constant amb les famílies, en el qual la MAAD i els tutors/es treballen conjuntament, per tal de crear vincles de confiança amb l’entorn familiar, planificar les reunions i concretar aquells objectius i les millors pautes d’actuació per aconseguir una evolució positiva de l’infant.
    
2. Treball col·laboratiu i acompanyament del mestre tutor: La MAAD acompanya al mestre/a tutor/a en base a cinc accions com són: assessorament en el desenvolupament de mètodes, materials i estratègies educatives; l’observació preventiva per detectar dificultats a temps; el modelatge; i el treball amb les famílies, sobre tot amb aquelles que requereixen d’un recolzament a llarg temps.
    
3. Recolzament directe a l’alumnat: La MAAD ho realitza dintre de l’aula, prioritzant les àrees instrumentals, sobre tot, amb els infants amb necessitats educatives especials. Els seus objectius principals són el promoure les interaccions entre iguals i entre els nens i nenes i els adults. Un exemple són els grups interactius, una bona eina per accelerar i consolidar els aprenentatges de tots els infants.  Així mateix, és fonamental una detecció a temps de les necessitats dels nens i nenes, per això es requereix un contacte constant entre la MAAD i els/les alumnes, amb la família, amb la resta de l’equip educatiu i amb els serveis externs.
   

Per últim comentar una idea d’Echeita (2004), segons el qual els canvis comentats per aconseguir una escola inclusiva ha de transcorre en paral·lel amb una transformació de la societat, perquè, cada vegada, sigui més respectuosa i afavoridora d’una diversitat que és equivalent a riquesa i quelcom positiu per a tots i totes.

BIBLIOGRAFIA

Echeita, G. (2004). ¿Por qué Jorge no puede ir a la misma escuela que su hermano? Un análisis de algunas barreras que dificultan el avance hacia una escuela para todos y con todos. REICE, 2 (2), pp. 30-42.

Gómez-Zepeda, G., Díaz, M., Castelló, A. i Mateu, M. (2017). El papel de la maestra de apoyo y atención a la diversidad. Cuadernos de Pedagogía, 481, pp. 25-29.





United Nations Photo





United Nations Photo.

VALORACIÓ DE LA BIBLIOGRAFIA I VIDEOS

He escollit aquests dos articles, ja que, a més a més, de parlar d’un tema fonamental per a la millora del sistema educatiu i de la societat, en general, com és aconseguir una escola realment inclusiva, en la qual tothom hi tingui el seu lloc, els dos documents es troben publicats en revistes educatives de validesa en l’àmbit social. També, els autors tenen vaires publicacions, tant articles com llibres, i han estat citats, sobre tot, Echeita en forces ocasions per altres investigacions en els seus treballs.

Per que fa el video seleccionat, considero que David Bueno és un referent i pioner envers la neurociència i la seva aplicació a l’educació. A més a més, aquest investigador genetista  i professor de la Universitat de Barcelona ha publicat diversos llibres i articles relacionats amb la temàtica en revistes científiques i pedagògiques, així com són diverses les conferències, en les quals ha participat a nivell científic i divulgatiu. Per una altra banda, les seves investigacions han estat citades i referenciades en diversos treballs a nivell científic i educatiu.