PROMOURE

RESUM DE LES IDEES PRINCIPALS DEL TEMA

“ Una societat on tots puguin crear, accedir, utilitzar i compartir informació i el coneixement, per fer que les persones, les comunitats i els pobles puguin desenvolupar el seu ple potencial i millorar la qualitat de les seves vides de manera sostenible". (Unió General de Telecomunicacions (2003), apunts de classe).

Pensant en l’idea de globalitat, que deriva d’aquesta definició, podem extreure diversos principis, aparentment, beneficiosos per a les nostres vides com a ciutadans individuals i col·lectiu social i que són: igualtat d’oportunitats i aprenentatge per a tothom; accessibilitat; interconnexió; xarxes de comunicació; llibertat d’expressió i participació igualitària a les xarxes. No obstant, és important adoptar una posició crítica i reflexiva envers fins quin punt aquests factors facilitadors arriben a tota la població. Això, està molt relacionat amb el concepte de democràcia digital,  un nou espai de diàleg, reflexió social i participació política, així com, d’accés a la informació per part de totes les persones i, concretant en el món educatiu, de tots i totes els/les alumnes, evitant la fractura digital.

En un context, com el que dibuixa la societat de la informació, es fa necessari un replantejament de l’educació  en direcció a ser més global, amb la incorporació de les noves tecnologies i l’alfabetització digital, més enllà de com a simples eines de treball, sinó com a part integrant de la mateixa. Ara bé, per aconseguir-ho, és  fonamental la formació de tots els professionals que treballem en aquest àmbit,  amb l’objectiu de poder donar una resposta adequada a les necessitats dels nens i nenes per a la seva formació com a ciutadans digitalment competents.

Així mateix, davant de l’ús de les noves tecnologies a l’escola s’han de tenir en compte diversos aspectes com: els objectius que ens proposem com a mestres; les característiques del grup classe; els recursos disponibles; i l’atenció a tota la diversitat present a l’aula (utilització de recursos com el teclat en pantalla, els reconeixedors de veu, els dispositius alternatius de ratolí, els ampliadors de pantalla, etc., per als infants amb necessitats educatives especials).

És important tenir en compte, que la incorporació de les noves tecnologies i l’alfabetització digital poden ser uns grans aliats de l’educació , sempre i quan, l’acompanyament del/la mestre/a en la gestió i ús de les mateixes per part dels infants sigui l’adequat, evitant alguns problemes com l’excés d’informació, la desigualtat i exclusió, entre altres.

Per últim, les xarxes social són un element fonamental i compatible amb aquesta societat de la informació i d’educació global, incorporant elements com són: la interconnexió; instantaneïtat; un nou llenguatge; accés a diferents fonts d’informació; innovació; entorns més flexibles d’aprenentatge; trencament de barreres temporal i espacial; i aprenentatge col·lectiu.

Ens trobem en un moment, en el qual existeix un debat intens envers la presència dels infants a les xarxes social, per això voldria finalitzar aquest resum amb les següents qüestions: Quina gestió és fa de la imatge dels nens i nenes en l’entorn digital? Es respecta la seva intimitat i criteri a l’hora d’exposar-los a les xarxes socials?, és important que, com a mestres, reflexionem envers les mateixes.

EXPLICACIÓ DE LA PRÀCTICA

La pràctica 2, Promoure, consisteix en la creació d’una xarxa de comunicació mitjançant la utilització de l’eina Twitter, amb l’objectiu de compartir aquelles temàtiques, opinions, interessos, dubtes, recursos relacionats, sobre tot, amb el món educatiu, que són del nostre interès, contribuint al desenvolupament de la nostra identitat digital.

EL NOM D’USUARI: @crigomi1

EXPERIÈNCIA EN LA PRÀCTICA I USOS DEL TWITTER PER A LA TASCA COM A DOCENTS

La meva experiència en la pràctica ha estat força positiva, ja que m’ha permet descobrir una aplicació amb un gran potencial en quan a possibilitats, tant a nivell personal com a futura professional de l’educació. Em considero una persona en procés d’alfabetització digital, ja que, en el meu dia a dia, la noves tecnologies no jugant un paper molt important, pot ser perquè sempre m’han donat una mica de vertigen i respecte. Amb aquesta pràctica i, l’assignatura en general, estic descobrint tot un món amb moltes possibilitat i que, no obstant cada pas que faig em requereix molt temps, ja que és nou per a mi, m’agradaria continuar incorporant-ho a la meva vida diària. 

 

En relació a la utilització específica del twitter, he anat seguint les pautes proporcionades a classe i, poc a poc, he anat provant coses a l’hora d’enviar tweets, missatges, etc., així com buscar i seguir usuaris que són del meu interès. M’ha sorprès molt gratament la quantitat de recursos que hi ha disponibles. A més a més, trobo molt interessant la xarxa de comunicació que s’estableix, amb la qual es poden compartir informació, inquietuds, dubtes, notícies, materials, esdeveniments, etc. Per una altra banda,  fa una mica de vertigen l’amplitud de tot plegat, però considero interessant l’ús dels hashtags i les llistes per poder fer un seguiment d’aquells temes i usuaris que m’interessen i així poder gestionar i ordenar la informació. Així mateix, és una aplicació que, a més a més, de proporcionar interconnexió entre les persones, també es caracteritza per la immediatesa amb la que pots comunicar-te,  dos aspectes molt coherents amb una societat de la informació, global i en constant canvi.

Per una altra banda, en relació a la nostra tasca com a docents, considero que l’ús del twiter es una bona manera d’introduir un recurs real i pròxim als infants i joves dins de les aules, utilitzant-t’ho com a mitjà didàctic complementaria. L’espai virtual que genera el twiter permet als participants (alumnes i mestres) treballar de manera cooperativa, intercanviant informació, idees, recursos, aprenentatges, etc., construint, conjuntament, el coneixement.  A més a més, és una font d’aprenentatge exponencial, ja que ofereix la possibilitat d’accedir a una gran quantitat d’informació i temes actualitzats (links, articles, vídeos, etc.). També, es trenca la idea d’aula com a únic espai d’ensenyament- aprenentatge, oferint-nos altres entorns alternatius, en els quals el coneixement és quelcom omnipotent, motivant i significatiu.

Així mateix, és una eina útil per apropar als/les mestres als seu alumnat, facilitant la relació entre aquests/es (informar dels temes tractats a classe, fer propostes envers una temàtica, llegir els comentaris dels nens i nenes en temps real, fer debats, resoldre dubtes, etc.). A més a més, és un recurs que permet està, a l’hora en contacte amb altres escoles, facilitant l’intercanvi d’experiències, idees, recursos, suggeriments, etc. que poden ser enriquidors, tant per als mestres, com per als propis nens i nenes.

Tot això, potencia la motivació i participació dels infants en el seu procés d’aprenentatge. Així mateix, afavoreix l’autonomia dels mateixos en la recerca, selecció i comunicació de la informació. Ara bé, és fonamental com a mestres, fer un bon acompanyament de l’ús d’aquest recurs, perquè aquest sigui segur i adequat a les característiques dels nens i nenes.

Per finalitzar aquest punt, les xarxes socials són un bon espai per cercar experiències d’aula, així com posar-nos en contacte amb altres professionals, ajudant-nos a la nostra autoformació. Hem de tenir en compta que, tant per als mestres, com als infants,  el bon ús de les mateixes són una eina important per a la construcció i desenvolupament de la nostra identitat digital.